L'origen dels fets de la Setmana Tràgica es troba en la campanya militar del Marroc .

Espanya està intentant colonitzar, com les altres potències europees, territoris a l'Àfrica, sobretot pel descobriment d'unes mines propietat d'una societat controlada pel comte Romanones i el marquès de Comillas a les valls del Rif .

El 9 de juliol de 1909, una operació de la policia militar contra un grup de marroquins que havien atacat als treballadors espanyols d'un ferrocarril de les mines, mata a tres natius. A partir d'aquest episodi comença una veritable guerra que portarà al govern d'Antonio Maura a cridar als reservistes per sufocar a les cavil·les. És a dir, el govern va obligar a anar a la guerra a homes que ja fa temps que van complir el servei i que ara tenen família i treball estable. A més, Maura va cometre l'error de mobilitzar els reservistes de Barcelona, on la reacció contra la guerra era enèrgica i àmplia, sumant alhora la puixança de les organitzacions obreres i polítiques antigovernamentals.

Tot plegat desembocarà en un descontent social que es materialitzarà el diumenge 18 de juliol al Port de Barcelona, on estan embarcant els militars. Enlloc del típic comiat de les dones de l'aristocràcia (Damas Blancas) que es dedicaven a repartir rosaris i “estampetes” als soldats, familiars de reservistes i gent contrària a la guerra faran una manifestació .

La ciutat està a punt d'esclatar, queda poc per la revolta.

Uns versos d'un poema de Joan Maragall descriuen l'estat d'ànim dels barcelonins:

Tornem de batalles, venim de la guerra

i ni portem armes, pendons i clarins;

vençuts en la mar, i vençuts en la terra

som una desferra

Duem per estela taurons i dofins

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memòria,

de lo que sofriren, de lo que hem sofert,

de la trista lluita sense fe ni glòria

d'un poble que es perd.

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu!

( Poema: Cant del retorn)