L’Alejandro Santafé és un artista barceloní que es desmarca clarament de la labor dels museus d’art de la ciutat. No ha estudiat Belles Arts, ja que en el seu moment es va decantar per la filosofia, i tampoc ha assistit a cap acadèmia especialitzada. Segons ell, “l’art va més enllà del que es pot veure exposat en un museu”. Per expressar-se opta principalment per la pintura, ja que amb aquesta tècnica “l’artista s’interrelaciona amb la matèria a nivell del tacte”. Considerablement influenciat per l’obra deTàpies, reivindica que aquesta forma d’expressió artística, tot i ser la més antiga, és la més eficaç i autèntica. L’Alejandro denuncia que tant el MACBA, com el CCCB i el CASM, són institucions que actualment només aposten pel videoart i que per a ells “la pintura està morta”. Santafé explica que en una escola artística només es considerat art allò que ells marquen com a tal. Reivindica la subjectivitat en aquesta matèria i denuncia la creença de definir el videoart com a únic gènere d’expressió contemporània.