redacciodigital.com - Calen més Obames i més Yes we cans

Només cal fer un repàs als diaris dels darrers dies per veure que les aigües de la política estan brutes. Els ministres de Gordon Brown deserten en grup, pels casos de despeses privades amb diner públic. Berlusconi torna a protagonitzar titulars, i aquesta vegada és per les orgies que organitza a la seva casa d'estiu, amb vols ministerials. A Holanda triomfa l'extrema dreta com a segona força en les eleccions europees. I aquí, a Espanya, els líders de les dues principals formacions (PP i PSOE) s'han limitat a llençar-se retrets, o a portar el debat a l'arena nacional, en comptes de fer propostes pel projecte europeu. El resultat és una classe política cada cop més devaluada, i un índex de participació del 33'86% (segons el Ministeri de l'Interior, a les 19.30h), gairebé dos punts inferior al dels comicis de 2004.

L'electorat està cansat de veure com els polítics vetllen més pels seus índexs de popularitat (i per sortir indemnes de les seves corrupteles, que encara és pitjor) que per aportar idees i projectes per millorar la situació dels ciutadans; i més ara, que estem en crisi. I aquest fet està passant factura en aquestes eleccions.

Mentrestant, les caixes negres del vol AF-447 segueixen emetent el seu tímid brunzit des del fons de l'oceà Atlàntic. Queden 23 dies perquè les bateries expirin, i la ressolució del misteri de l'Airbus d'Air France quedi atrapat per sempre més a les fosques i fredes profunditats oceàniques. Una cosa semblant està passant amb la paciència del electors de les democràcies europees: que s'exhaureix per moments. I, en aquesta ocasió, la principal víctima seran els comicis europeus...

Calen canvis profunds, de maneres de fer i d'actuar. Calen més Yes we cans, perquè ens entenguem. Ja que la fòrmula Obama funciona i engresca, potser farien bé d'imitar-lo.

divendres, 05 juny de 2009
Només cal fer un repàs als diaris dels darrers dies per veure que les aigües de la política estan brutes. Els ministres de Gordon Brown deserten en grup, pels casos de despeses privades amb diner públic. Berlusconi torna a protagonitzar titulars, i aquesta vegada és per les orgies que organitza a la seva casa d'estiu, amb vols ministerials. A Holanda triomfa l'extrema dreta com a segona força en les eleccions europees. I aquí, a Espanya, els líders de les dues principals formacions (PP i PSOE) s'han limitat a llençar-se retrets, o a portar el debat a l'arena nacional, en comptes de fer propostes pel projecte europeu. El resultat és una classe política cada cop més devaluada, i un índex de participació del 33'86% (segons el Ministeri de l'Interior, a les 19.30h), gairebé dos punts inferior al dels comicis de 2004. L'electorat està cansat de veure com els polítics vetllen més pels seus índexs de popularitat (i per sortir indemnes de les seves corrupteles, que encara és pitjor) que per aportar idees i projectes per millorar la situació dels ciutadans; i més ara, que estem en crisi. I aquest fet està passant factura en aquestes eleccions. Mentrestant, les caixes negres del vol AF-447 segueixen emetent el seu tímid brunzit des del fons de l'oceà Atlàntic. Queden 23 dies perquè les bateries expirin, i la ressolució del misteri de l'Airbus d'Air France quedi atrapat per sempre més a les fosques i fredes profunditats oceàniques. Una cosa semblant està passant amb la paciència del electors de les democràcies europees: que s'exhaureix per moments. I, en aquesta ocasió, la principal víctima seran els comicis europeus... Calen canvis profunds, de maneres de fer i d'actuar. Calen més Yes we cans, perquè ens entenguem. Ja que la fòrmula Obama funciona i engresca, potser farien bé d'imitar-lo.
Modificat el ( diumenge, 07 juny de 2009 )