edro Martínez, PSC. La nit electoral va començar amb una tranquil·litat i calma inusitades. A la seu del PSC hi havia pocs periodistes i cap ciutadà passades les 8. A les 9 la cosa va començar a canviar. Miquel Iceta va encendre els ànims amb les seves primeres declaracions "Enquestes intenternes en donen una àmplia victòria". Els mitjans s'havien multiplicat. La gent del carrer no tant. "La gent està molt desmobilitzada en aquestes eleccions. Mai havia vist tan poca gent a Nicaragua en una jornada electoral" comenta un dels responsables de premsa de la seu. Culpa a la crisis i a que siguin eleccions europees. La participació li dona la raó.

 

A les 10 en punt va aparèixer Montilla, declarant que "els socialistes havien guanyat las eleccions a Catalunya" i senyalant que havien fracassat els que pretenien presentar les eleccions europees com un preàmbul de les autonòmiques. Però l'ambient no era alegre, i molt menys d'eufòria. Havien perdut vots. Concretament set punts. I això sense mencionar al Partit Socialista, lo que va fer cada vegada més patent que al conjunt d'Espanya havien perdut les eleccions.

 

Celestino Corbacho, Manuela de Madre i Jordi Hereu, entre altres restaven a la seu sense fer declaracions. Maria Badia, la cap de llista del PSC a les eleccions, va ser la darrera en sortir. "Els socialistes hem sigut el partit més votat" manifestava la eurodiputada que va ser rebuda amb aplaudiments. Però sentiments contradictoris flotaven a l'aire de Nicaragua. Les eleccions europees havien  donat força i potencia a la dreta i a la extrema dreta al conjunt del continent. Els socialistes catalans havien guanyat, però havien perdut més de 7 punts. I tot això la mateixa nit que el PP guanyava les eleccions al conjunt d'Espanya. Sense dubte, una nit agredolça, però per les cares dels socialistes, més agria que dolça.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jornades de Simulació Alumnes de la Pompeu a la seu del PSC, dels primers en arribar a la seu.