La jornada en un mercat comença a trenc d’alba, com mana la tradició. Des de primera hora del matí els mercaders traginen el gènere amunt i avall de la Boqueria, en plenes Rambles de Barcelona. Productes frescos i de primera qualitat és el que s’ofereix als que encara van al seu peixater de sempre o a la fruiteria de la “Carme”.  Les grans superfícies són la competència directa, però el tracte que es troba en un lloc i altre no té punt de comparació. Si tenim en compte, a part, que els aliments tenen un esglaó de qualitat més elevat que als supermercats, la balança sembla inclinar-se cap als mercats. Però no és tan fàcil com això, ja que la competència ofereix productes a preus més barats i això fa que s’iguali o, fins i tot, es decanti la balança a favor seu.

Fa anys que els mercats de Barcelona estan immersos en un procés de canvi constant. No només pel que fa a les infraestructures –com és el cas del mercat de la Barceloneta o del de Santa Caterina–, sinó també pel que fa a la incorporació de nous tipus de d’establiments que ofereixen productes que abans no tenien cabuda a un mercat i la reinvenció de les botigues per adaptar-se a les necessitats actuals dels seus clients. És en el mercat de la Boqueria on aquest reajustament és fa més evident. Estands on només es venen sucs naturals, d’altres en què s’ofereixen carmanyoles amb fruita, creperies i fins i tot pizzes fetes a l’instant.

Aquesta modernització del concepte mercat té la seva raó de ser en el turisme. En el cas de la Boqueria, són molts els estrangers que decideixen fer una parada a un dels mercats més emblemàtics de la ciutat. Així, els forasters són un nou client potencial que el mercat ha guanyat, i és per això que se els han d’oferir productes pensats expressament per a ells. Els pantalons curts, la pell vermella, els ulls clars i els cabells rossos destaquen ràpidament en un lloc que, a priori, estava destinat a un consumidor més local que internacional.

Malgrat els canvis, només amb passejar una estona per dins el mercat és inevitable veure com continua present –més enllà d’aparadors de sucs i macedònies– l’ambient tradicional de qualsevol mercat. Les rotllanes amb coneguts que es paren a xerrar, els consells dels venedors als seus clients més fidels, els bars amb gent que fa un cafè de bon matí o una cervesa abans de dinar, representen l’esperit d’un mercat com la Boqueria, que recull la seva essència més tradicional, però també un toc forà que reactiva la vida dins dels mercats, que no deixen de lluitar per continuar endavant.

La jornada en un mercat comença a trenc d’alba, com mana la tradició. Des de primera hora del matí els mercaders traginen el gènere amunt i avall de la Boqueria, en plenes Rambles de Barcelona. Productes frescos i de primera qualitat és el que s’ofereix als que encara van al seu peixater de sempre o a la fruiteria de la “Carme”.  Les grans superfícies són la competència directa, però el tracte que es troba en un lloc i altre no té punt de comparació. Si tenim en compte, a part, que els aliments tenen un esglaó de qualitat més elevat que als supermercats, la balança sembla inclinar-se cap als mercats. Però no és tan fàcil com això, ja que la competència ofereix productes a preus més barats i això fa que s’iguali o, fins i tot, es decanti la balança a favor seu.

Fa anys que els mercats de Barcelona estan immersos en un procés de canvi constant. No només pel que fa a les infraestructures –com és el cas del mercat de la Barceloneta o del de Santa Caterina–, sinó també pel que fa a la incorporació de nous tipus de d’establiments que ofereixen productes que abans no tenien cabuda a un mercat i la reinvenció de les botigues per adaptar-se a les necessitats actuals dels seus clients. És en el mercat de la Boqueria on aquest reajustament és fa més evident. Estands on només es venen sucs naturals, d’altres en què s’ofereixen carmanyoles amb fruita, creperies i fins i tot pizzes fetes a l’instant.

Aquesta modernització del concepte mercat té la seva raó de ser en el turisme. En el cas de la Boqueria, són molts els estrangers que decideixen fer una parada a un dels mercats més emblemàtics de la ciutat. Així, els forasters són un nou client potencial que el mercat ha guanyat, i és per això que se els han d’oferir productes pensats expressament per a ells. Els pantalons curts, la pell vermella, els ulls clars i els cabells rossos destaquen ràpidament en un lloc que, a priori, estava destinat a un consumidor més local que internacional.

Malgrat els canvis, només amb passejar una estona per dins el mercat és inevitable veure com continua present –més enllà d’aparadors de sucs i macedònies– l’ambient tradicional de qualsevol mercat. Les rotllanes amb coneguts que es paren a xerrar, els consells dels venedors als seus clients més fidels, els bars amb gent que fa un cafè de bon matí o una cervesa abans de dinar, representen l’esperit d’un mercat com la Boqueria, que recull la seva essència més tradicional, però també un toc forà que reactiva la vida dins dels mercats, que no deixen de lluitar per continuar endavant.

El Centre L’Alba és una escola d’educació especial del barri de la Bonanova, Barcelona, que aquest any ha volgut canviar la manera d’educar als seus alumnes fugint de l’estil tradicional dels llibres de text. Per això s’han apuntat a la iniciativa promoguda per Digitaltext, una empresa que presenta les matèries d’estudi d’una manera molt novedosa: els fa interactius, així els alumnes aprenen més ràpid, estàn més motivats i, a més a més, fan anar l’odinador. Però el canvi també ha inclòs una pissarra electrònica que facilita als professors l’ensenyament perquè la pantalla d’ordinador projectada és més gran i, gràcies a la tecnologia de l’eBeam , tàctil.